Diumenge 8 d'octubre
SALA EL CASINO de Vidreres (22.00 h 5 euros)
en directe:
SEPTEMBER MALEVOLENCE (post/indie-Rock,Suècia)
+MELTSELECTORS (no djs,Girona)
September Malevolence
Per algunes bandes el progrés és ràpid. September Malevolence van assajar junts per primera vegada al voltant del març del 2004 a Göteborg, Suècia. Sis mesos després ja havien tocat a 9 països a Europa... Gens malament, veritat? Però és que cada membre de la banda havia estat al negoci musical underground (clandestí) durant anys abans no s’ajuntessin sota el nom de September Malevolence.
No és incorrecte dir que hi ha gens meitat hardcore, meitat indie-rock a la banda. El bateria Mattias Carlsson encara toca amb el respectat quartet de hardcore Smackdown i el guitarrista Tobias Netshagen té un passat en la banda d’emo/hc Splendid One. Junt amb Martin Lundmark al baix, conegut pel seu grup de indie-rock The Four Alliance, i Tommy Andersson a la guitarra, creen una simbiosi d’harmonies de l’indie-rock i de la dinàmica del post-rock, i als intervals, la força impulsora del hardcore. Grans melodies èpiques s’acoten amb les passes curtes de les cançons i els crescendos lliures. Però September Malevolence mai se surt del sentit de les melodies i les cançons sovint són notablement més lleugeres que les dels seus col·legues dins el gènere. A més, hi ha lletres a la majoria de les cançons. Com un instrument adicional incorporant-se i robant l’atenció només per desaparèixer ràpidament un altre cop.
Alguns comparen la música als The Cure en anti- depressius al voltant dels dies de desintegració, combinat amb explosions en les guitarres del cel i un calmat atac de Jr Ewing. Està clar però que September Malevolence. Sense fer cap experiment dràstic, estan reclamant la seva pròpia àrea de post-rock.
Després d’estar de gira i tocar a Alemanya, Holanda, Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Polònia i als Països Bàltics a la tardor del 2004, van fer una altra gira europea al 2005 incloent Alemanya, Àustria, Suïssa, Itàlia i Slovenia. L’última gira europea per recolzar el seu àlbum de debut serà a la tardor del 2006 i els durà a un grup de nous països. Junt amb ells en la gira hi haurà nous membres Johan Ellersten a la bateria i Johan Björklund a la guitarra. Així com el 2007 s’acosta us podem prometre que hi haurà un nou àlbum durant aquest any. No te’l perdis!
dissabte 10.06.06
+ Frednoise (Vidreres) www.illinoise.tk
a la Sala de Darnius (Alt Empordà, Girona)
FREDNOISE
Passant per l’indie-rock de grups com Sonic Youth, Pixies o Pavement fins arribar a l’indietrònica i pop més emotiu de grups com Stereolab o The Notwist, Frednoise fa una selecció de grups tant estatals com internacionals on el protagonista principal són unes cançons emotives, però amb una actitud irreverent. Ha protagonitzat sessions amb grups com Supersuckers, Soledad Brothers, Love of lesbian, Lo mueso, Audience ... i amb altres nodj’s com Borderline’66, ex-cowboy, Endevina, o Paul Portobello. Nodj resident de la sala el Casino de Vidreres i membre del grup illinoise té pendents les pròximes sessions a la sala Darnius i al bar el Canari de St. Feliu de Guíxols.
Noise-pop guitars!
[]
dissabte 17.06.06
+ Clics (jazz) www.clics.tk
al Club Nautic de Darnius (Alt Empordà, Girona)
festival IN-SOMNI www.in-somni.com o www.individuocultmusica.org
[]
dimecres 24.05.06
MeltSelectors al Fantastico Club (Barcelona)
[]
dissabte 27.05.06
a la Sala de Darnius (Alt Empordà, Girona)
MeltSelectors+Frednoise (vidreres)
Passant per l’indie-rock de grups com Sonic Youth, Pixies o Pavement fins arribar a l’indietrònica més emotiva de grups com Stereolab o The Notwist, Frednoise fa una selecció de grups tant estatals com internacionals on el protagonista principal són unes cançons emotives, però amb una actitud irreverent. Ha protagonitzat sessions amb grups com Supersuckers, Soledad Brothers, Love of lesbian, Lo mueso, Audience ... i amb altres nodj’s com Borderline’66, ex-cowboy, Endevina, o Paul Portobello. Nodj resident de la sala el Casino de Vidreres i membre del grup illinoise té pendents les pròximes sessions a la sala Darnius i al bar el Canari de St. Feliu de Guíxols.
Noise-pop guitars!
Com cada any després de Setmana Santa, l'expectativa lúdica del jovent de la comarca (i de més enllà) se centra en les ja cèlebres 'barraques' de les Fires i Festes de La Santa Creu a Figueres. Un seguit de concerts gratuïts a l'aire lliure, ancorats des fa unes temporades al Recinte Firal de la ciutat, que suposen la millor oferta musical que l'Ajuntament ofereix als seus censats (i no) més joves (o no tant).
L'Embarraca't no només serveix per aportar un toc 'patxanguero' a les festes de Figueres, sinó que també és una bona forma de repartir ingressos entre les diferents associacions juvenils presents, que hi disposen la seva barraca al servei etíl·lic de tothom qui vulgui assistir als concerts o, simplement, fer-s'hi una passejada.
El cartell d'aquest any no desentona amb l'historial precedent. En una selecció tan dispersa com sempre, però amb clara tendència a donar importància puntual a les bandes i cantants més festius, ens trobem amb l'enèsima participació dels Mojinos Escozíos; el mestissatge de Mesclat, un estil sembla que inevitable en aquest tipus de concentracions; el hip-hop de Sólo los Solo; al camaleònic Marc Parrot, sembla que ja definitivament divorciat de El Chaval de la Peca; o el rock post rock català (res a veure amb cap avantguarda) de Wiskin's. A destacar dues actuacions que aventuren ser memorables: la del sempre desconcertant Albert Pla, amenaçant seriosament la poca paciència d'un públic escassament dispositat a la marcianada (remember Astrud), i la del càndid guanyador d'OT Sergio Rivero, la feliç nota discordant en el regne del rot i el calimotxo.
Ara que tothom té decidit quina serà la cançó de l'estiu, res millor que proposar una alternativa amb les millors intencions. Perquè bones intencions són les que porten aquest quartet musical auspiciat per la Asociación del Nuevo Renacer. Tot un consell de contenció per al jovent empordanès, ara que s'apropen les catàrtiques festes del nostre poble.
Divendres 14 d'Abril
a les 11 de la nit
la Sala de Darnius (Plaça Major 2) Entrada Lliure
Sessions de:
DJ Goldengate (Figueres)
+
MeltSelectors (Girona)
DJ Goldengate
cercador de música compulsiu, freakie de les melodies i compilador de cds pels amics propers, dj goldengate s'estrena aquesta nit de la mà d'en jan dels meltselectors després d'haver-los seguit de forma intermitent.
es promet una sessió d'estils musicals sobreposats; moguda, melòdica, eclèctica, elèctrica, post-rockera, indie, lluminosa, al.lucinògena, ballable, introspectiva, poppie i efervescent.
segell inconfusible de la casa...
MeltSelectors
Format per dos individus estretament lligats a l'escena independent gironina dels 90. Ambdós han estat músics, en Josep (ex-cowboy) baixista amb The Lazy Sundays, grup de psicodèlia pop i després Lazy (space-rock) i en Jan (müs selector) també baixista amb bocagrocs, indie-rock.
Des de principis dels 90 també han punxat música independent sota diversos aka's. Actualment (i des del passat 2004) presenten una interessant i nova proposta on punxen diversos estils: indietrònica, synth-pop, indie-rock, downtempo, hip hop, post-rock, dreampop, space-rock, kraut, electrònica... capaços d'oferir sessions melòdiques i relaxades fins altres amb ritmes més ballables i electròniques, però sempre amb un bon gust pel pop.
Com cada any després de Setmana Santa, l'expectativa lúdica del jovent de la comarca (i de més enllà) se centra en les ja cèlebres 'barraques' de les Fires i Festes de La Santa Creu a Figueres. Un seguit de concerts gratuïts a l'aire lliure, ancorats des fa unes temporades al Recinte Firal de la ciutat, que suposen la millor oferta musical que l'Ajuntament ofereix als seus censats (i no) més joves (o no tant).
El cartell d'aquest any no desentona amb l'historial precedent. En una selecció tan dispersa com sempre, però amb clara tendència a donar importància puntual a les bandes i cantants més festius, ens trobem amb l'enèsima participació dels Mojinos Escozíos; el mestissatge de Mesclat, un estil sembla que inevitable en aquest tipus de concentracions; el hip-hop de Sólo los Solo; al camaleònic Marc Parrot, sembla que ja definitivament divorciat de El Chaval de la Peca; o el rock post rock català (res a veure amb cap avantguarda) de Wiskin's. A destacar dues actuacions que aventuren ser memorables: la del sempre desconcertant Albert Pla, amenaçant seriosament la poca paciència d'un públic escassament dispositat a la marcianada (remember Astrud), i la del càndid guanyador d'OT Sergio Rivero, la feliç nota discordant en el regne del rot i el calimotxo.
