Projecció del dijous 21/09/2006, en VOSE als CatCinemes de Figueres, a les 10,30h. de la nit

Títol: “THE ROAD TO GUANTANAMO” (CAMINO A GUANTANAMO )

Any estrena: 2006

Durada: 95 minuts

Direcció: Michael Winterbottom

Guió: Mat Whitecross i Michael Winterbottom

Intèrprets: Riz Ahmed, Farhad Harun, Arfan Usman, Shahid Iqbal, Sher Khan

Fotografia: Marcel Zyskind

Muntatge: Michael Winterbottom i Mat Whitecross

Música: Harry Escote i Molly Nyman

Idioma: Anglès

El setembre de 2001, quatre amics britànics van viatjar des de Tipton, a les Midlands angleses, fins al Pakistan, on un d’ells s’havia de casar. Van trigar dos anys i mig a tornar a casa. El seu viatge els va dur des de Tipton fins a Karachi, Kandahar, Kabul i Kunduz, on van ser capturats per l'Aliança del Nord (formada per diferents faccions de grups armats units per l'objectiu d'enderrocar al règim talibà) i després van passar a les mans dels nord-americans, que els van conduir a Kandahar. Des d'allí, tres d'ells (Shafiq, de 23 anys; Asif i Ruhel, ambdós de 19 anys) van ser traslladats a la base nord-americana de Guantánamo, a Cuba, on van romandre més de dos anys presoners, sotmesos a incomptables humiliacions i tortures. El 5 de març de 2004 van ser traslladats al Regne Unit. A Londres, després de ser interrogats, van ser posats en llibertat sense càrrecs.

"Camino a Guantánamo és un relat de ficció, filmat com si fos un documental, utilitzant materail de TV i basat en un fet real, l'anomenat "els tres de Tripton". Com molts films del director britànic, la pel·lícula ens transporta cap a l’interior dels personatges sense caure en una exageració dels fets, sentimentalismes, o bé una falsa denúncia; senzillament ens explica els fets des de la perspectiva dels seus protagonistes. I com ells mateixos afirmen, es senten privilegiats per ser els que van patir les tortures més suaus."

“The road to Guantanamo” en principi havia d'anar directament a les TV, però a la majoria de països, i després de l'exit a Berlín- on va obtenir l’Ós de Plata al millor director-, l'han estrenat al cinema. El film és una nova joia de Winterbottom, el director més eclèctic de la darrera dècada, capaç de fer un film eròtico-rocker, un de naïf-futurista, un altre de western, o un d'homenatge a la particular moguda musical de Factory que tan de prop va viure."