Diòptria: Sommer vorm Balkon (Verano en Berlín)
Títol original: Sommer vorm Balkon (Verano en Berlín)
Any estrena: 2005
Durada: 108 min.
Direcció: Andreas Dresen
Guió: Wolfgang Kohlhaase
Intèrprets: Inka Friedrich, Nadja Uhl, Andreas Schmidt, Stephanie Schönfeld, Christel Peters, Kurt Radeke, Hannes Stelzer , Vincent Redetzki, Lil Oggesen Maximilian Moritz, Veit Schubert
Fotografia: Andreas Höfe
Muntatge: Jörg Hauschild
Música: Pascal Comelade
Idioma: Alemany
País: Alemanya
Subtítols: Castellà
Gènere: Drama
Sinopsi: Estiu. Som a Berlín. En aquest marc, dues joves amigues i veïnes intenten, malgrat els entrebancs de l’existència, gaudir de la vida. Una és mare amb algun problema amb l’alcohol, l’altra és una jove que s’ocupa de cuidar ancians i que busca un home amb qui compartir la vida.
Darrera aquesta, a primera vista, simple premissa, ens trobem davant d’una història quotidiana, sobre la relació de dues amigues, i els petits i grans problemes que apareixen diàriament, no pecant mai de la mà del seu director de l’avorriment o l’obvietat, gràcies a dues grans actrius que ens fan, com a espectadors, seguir cadascun dels passos fets per les seves protagonistes, podent ser la de qualsevol de nosaltres.
No es pot considerar una comèdia, ja que té diversos tocs agredolços, però destil·la múltiples punts de tendresa, i imatges que segur que us arrancaran un somriure, ja que des dels pocs mitjans dels quals va gaudir Dresen en sorgeix una producció amb un guió àgil i dinàmic.
El seu director és considerat uns dels millors del cinema alemany, i ha obtingut nombrosos premis amb les seves obres d’estil semidocumental i directe, antítesis potser de tot el cinema americà típic, erigint-se com a perfecte exemple del cinema de caire europeu. Amb aquesta pel·lícula ha rebut, a més, el premi al millor guió del Festival de Donostia 2005.
Per concloure, només dir que enmig d’una acció lleugera i sense dramatismes, on qui sap si potser ens hi podrem veure emmirallats, marcats per l’afecte dels seus protagonistes amb els seus petits grans moments retratats als fotogrames, és impossible però, no desvincular una certa malenconia cap aquest Berlín desconegut i proper i que encara no ha digerit la reunificació, imatge de la vida diària de qualsevol altre ciutat.
No deixeu escapar una d’aquelles bones pel·lícules que massa sovint passen inadvertides. No us faci mandra venir a gaudir al cinema!
